La Matadepera del poble no ens l’enderrocaran

1908. Mentre els primers burgesos benestants pujaven a estiuejar-hi, Matadepera era un poble eminentment pagès i forestal; on un teixit social i cultural l’alimentava de vida. Estades de personalitats tals com Pere Aldavert i Àngel Guimerà, i la de les famílies d’alguns patrons vallesans, no molestaven encara el dia a dia d’aquella Matadepera popular. I així, sense sentir-se pertorbats, els pocs obrers del poble posaven l’última teula sobre aquella tant típica façana acolorida, discreta, que adornaven les cases de principis de segle. Com aquesta mateixa que acabava de ser enllestida on es troben els carrers Balmes i Montserrat.

1939. “Estado Nuevo” franquista. La comissió gestora que ha pres el poder de l’Ajuntament, desfà tota la legislació i afavoriments que, al llarg de la República els regidors republicans i catalanistes havien acostat a les classes populars del poble, temoroses davant l’ambició de la classe propietària. Sí, els propietaris del poble, ja des dels anys anteriors a la Dictadura de Primo de Rivera, comencen a veure més profit l’ús de les seves terres en el negoci immobiliari, que no pas en l’explotació agrària. I sí, tot plegat encara que, arran de la crisi econòmica, en el llustre que les dretes accediren al poder, aquestes els donessin la potestat per refer els contractes d’arrendament, i tenir al seu servei una pagesia amb pitjors condicions, per poder mantenir els beneficis en anys de depressió.

1978. Es diu que s’ha completat la Transició cap a la democràcia. En qualsevol cas, a Matadepera, després de 40 anys de dictadura, ha vençut el model de poble dormitori per a les classes adinerades, a la qual, des de la darrera dècada, se li sumà una nova classe mitjana. Aquelles classes populars, si no es reconvertiren als treballs de servei a les noves urbanitzacions, com la jardineria o la perruqueria, ara viuen arran de les fàbriques del patró. Del mateix patró que ha pujat a viure a Matadepera.

2008. Després de 30 anys, cap nou Pla General d’Ordenament ha previst canviar aquell model de poble. I a la voràgine especuladora del totxo se li ha estat caient la baba, compulsivament, cada cop que allargava els seus tentacles fins Matadepera. Però, de tant menjar, ha rebentat. Cases buides. Cases sense acabar. Ironia capitalista: es dinamita la falda est del turó de les Roques Blanques, perquè hi neixi la Urbanització de Pedrablanca: de 17 cases, només dos seran habitades. Domòtiques totes. Modernisme contemporani.

2015. Aquella tant típica façana acolorida, discreta, de 1908, ara és colonitzada per pols. I per un cartell: ´”Nova Promoció d’Habitatges d’Alt Standing”. A aquest l’amenitza un bloc pretesament futurista, on ja no és un humil treballador amb les mans brutes i la suor regalimant del front qui et saluda el bon dia, sinó el dibuix d’un noia elegant passejant el gos rere el Porsche ben aparcat, net i polit.

L’Ajuntament permet enderrocar l’enèsim reducte d’aquella Matadepera popular, que s’erigia al bell mig del poble. I posant-hi el dit a la nafra, sense amagar-se a les urbanitzacions. Alçant amb veu alta quin tipus de veí hi ha de venir a viure: el veí d’alt standing, el que suporti els balls del mercat immobiliari. Ja no només dóna l’esquena a la pròpia història, l’Ajuntament, sinó que de tant en tant es gira, i li etziba una bufetada.

Però que, de tant forta, l’ha tornat a despertar, a la MATADEPERA DEL POBLE.

20150422_11565420150422_11560820150422_11562820150422_11594520150422_115808

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s